Paisaje sin casas

Abstract

L'obra està situada als anys vuitanta del segle passat, a la Barcelona que finalment podia respirar llibertat en democràcia després de la mort de Franco. Tanmateix, també és la Barcelona de la perifèria "quinqui", de la delinqüència, de les drogues i de les generacions de joves que no van tenir oportunitats i van viure en la més pura marginalitat. En aquest context, dos delinqüents comuns, anomenats Uno i Otro, mantenen un diàleg sobre el seu dia a dia i les accions que duen a terme per sobreviure -bàsicament atracaments a persones que van pel carrer o que s'aturen en cotxe en un semàfor-, però ho expliquen d'una manera profundament poètica, alhora que no amaguen la sordidesa dels seus actes. Enmig del relat de les seves vivències, entreveiem també els seus anhels, els seus desitjos d'un futur que per a ells serà impossible. Finalment un tercer personatge irromp per fer-los marxar de seguida, ja que probablement la policia arribarà aviat i han de fugir.