La confiança

Abstract

A partir de la seva experiència personal en el part, l'autora escriu un monòleg en el qual una dona embarassada de 42 setmanes reflexiona sobre la violència estructural amb què són tractades les dones que acudeixen a un hospital per parir. Reconeixent-se ella mateixa com una orangutana que lluita contra una excavadora conduïda per un home amagat darrere d'una bata de metge, aquesta dona proposa diferents comparacions per conscienciar sobre com eduquem els nostres fills i fins a quin punt és possible aconseguir que no siguin violents.