Bla, bla, blanc

Abstract

A troba una carta adreçada a B i l'hi confessa que l'ha llegida. Es tracta, però, d'una carta en blanc i B imagina que és una carta d'amor i plena de nous horitzons. A, en canvi, suposa que qui l'envia pot haver-se sentit amenaçat de fer-ho altrament que no fos en blanc. Davant d'aquesta contundència, B demana a A si hi ha res que li calgués compartir, i s'intueix que B també ha trobat una carta adreçada a A. Així l'escena continuaria amb els papers intercanviats.