“Jo sóc el que sóc” és un monòleg de Déu, un sermó que el creador adreça al públic present a la sala. Es tracta d’un Déu d’uns quaranta anys, estrafolari i enigmàtic, que s’enfronta a les seves criatures per explicar-los qui és i com ha fet el món, i per recordar-los els pilars bàsics que conformen la vida i que porten a la felicitat: l’amor, l’humor, el joc, la poesia i el teatre.
