Poeta en deliri

Abstract

Fernando Pessoa està tot sol a la seva habitació. Com a única companyia té una ampolla de vi, una altra d'aiguardent i un veí que no para d'assajar el violí. Acaba de recollir una carta que li denega el lloc de conservador-bibliotecari que havia sol·licitat. El poeta, desesperat, es pregunta què fer de la vida, com enfrontar-se a haver de seguir treballant més de deu hores en una oficina, sense temps per escriure. Pessoa imagina quina reacció tindrien els escriptors que ell va inventar si es trobessin en una situació com la seva: Alberto Caerio enviaria una carta orgullosa, irònica; Ricardo Reis se suïcidaria; Alvaro Campos oblidaria la carta i ballaria de felicitat. Ell, Fernando de Pessoa, només pot matar-se lentament a glops d'aiguardent i vi, queixar-se de la seva sort, i , finalment, resignar-se i tornar a la feina de traductor comptable.