Dinamarca

Abstract

Una mare de setanta-cinc anys rep de mans del seu fill de cinquanta una carta que el seu segon ex-marit (i també oncle del fill) li adreça des de l’asil en què es troba. Amb aquest detonant i a partir del fet d’abillar-se per anar-lo a veure, mare i fill reflexionen al voltant d’aquelles tries que fem i amb les quals cadascú es construeix com a individu avui, a la pretesa societat del benestar.