• ca
    • català
    • español
    • English
    • Entra
  • català 
    • català
    • español
    • English
  • Connexió
Base de dades de dramatúrgia catalana contemporània Institut del teatre Diputació de Barcelona Base de dades de dramatúrgia catalana contemporània
Base de dades de dramatúrgia catalana contemporània
Visualitza element 
  •   Dramatúrgia Catalana Contemporània
  • Dramatúrgia Catalana Contemporània
  • Obres
  • Visualitza element
  •   Dramatúrgia Catalana Contemporània
  • Dramatúrgia Catalana Contemporània
  • Obres
  • Visualitza element
JavaScript is disabled for your browser. Some features of this site may not work without it.

Viatge al País del Costat : Farsa possiblement juvenil

Thumbnail
  Veure estadístiques d'ús
Metadades
Mostra el registre complet de l'element
  • Dades de l'obra
  • Dades bibliogràfiques
Font, Francesc
Data de redacció1995
Premi/sPremi Josep Farré i Gual
Paraules clauAmor; Aventura; Conte; Diferència; Farsa; Iniciació; Joventut; Teatre dins del teatre; Teatre juvenil; Veritat / mentida
Nombre de personatgesP14 H11 D3
EspaiSala del tron, bosc, frontera i davant d'una casa.
Resum
Perot, un jove joglar, arriba a la cort de Bigudí, un país governat despòticament pel rei Astorat III i els seus consellers. Després de ser condemnat a mort per la seva sinceritat, Perot no tan sols aconsegueix eludir el càstig gràcies al seu enginy, sinó que a més podrà obtenir la mà de la princesa RosaBlanca si aconsegueix matar el gegant Otgerot, rei del País del Costat. Perot parteix acompanyat de Gentil (RosaBlanca disfressada). Els joves queden molt sorpresos en arribar a la frontera i veure que el País del Costat es diu Marfany, i que els habitants d’aquest país coneixen Bigudí com a País del Costat. A més, troben Otgerot i no és cap gegant, sinó un home molt alt. Perot i RosaBlanca (ja desemmascarada de la disfressa) comencen a veure que no hi ha tantes diferencies entre uns i altres i que han estat enganyats per Astorat. Aquest i els seus consellers, que han estat veient tot aquest final asseguts entre el públic, s’aixequen i intenten convèncer els joves que s’equivoquen. Però aquests decideixen quedar-se a viure a Marfany, on no hi ha rei ni súbdits sinó ciutadans.
Notes
-Altres: una alzina, un roure, un desmai, un faig, un conillet, l'aguilot, un vern, el vent, una òliva, un esquirol, cavalls, gnoms, daines, cèrvols, esquirols, una orquestra de grills, un orfeó d'arbres i veus del bosc.
-L'autor inclou una proposta sobre quins personatges pot doblar cada actor.
Num. homes actors: 10. Num. dones actrius: 3. Num. altres: 18.
ProloguistaRuiz Balaguer, Antoni
EditorialAADPC
LlocBarcelona
Data de publicació1998
Pàgina/es13-75
Col·leccióTeatre - Entreacte;13
Notes bibliogràfiques
-Nota autobiogràfica de l'autor.
Enllaç al catàlegVeure fitxa
Informació proporcionada per l'autor2004-01-01
Darrera actualització2018-11-07

Copyright © 2018 Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques | Tots els drets reservats | Avís legal

Poseu-vos en contacte amb nosaltres | Envieu suggeriments
 

 

Amb la participació de:

Logo AELCLogo SGAE

Visualitza

TotComunitats i col·leccionsAutorsTítolsParaules clauNombre de personatgesAquesta col·leccióAutorsTítolsParaules clauNombre de personatges

Copyright © 2018 Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques | Tots els drets reservats | Avís legal

Poseu-vos en contacte amb nosaltres | Envieu suggeriments