• ca
    • català
    • español
    • English
    • Entra
  • català 
    • català
    • español
    • English
  • Connexió
Base de dades de dramatúrgia catalana contemporània Institut del teatre Diputació de Barcelona Base de dades de dramatúrgia catalana contemporània
Base de dades de dramatúrgia catalana contemporània
Visualitza element 
  •   Dramatúrgia Catalana Contemporània
  • Dramatúrgia Catalana Contemporània
  • Obres
  • Visualitza element
  •   Dramatúrgia Catalana Contemporània
  • Dramatúrgia Catalana Contemporània
  • Obres
  • Visualitza element
JavaScript is disabled for your browser. Some features of this site may not work without it.

Silenci de negra

Thumbnail
  Veure estadístiques d'ús
Metadades
Mostra el registre complet de l'element
  • Dades de l'obra
  • Dades bibliogràfiques
Sirera Turó, Josep Lluís
Sirera Turó, Rodolf
Data de redacció2000
Paraules clauDrama històric; França; Guerra; Idealisme; Llibertat; Moral; Mort; Nazisme; Pares / fills; Resistència; Segona Guerra mundial; Traïció; Venjança
Nombre de personatgesP13 H11 D2
EspaiEl saló d'una casa de camp, un parc, la sala d'assaigs d'una orquestra, una parada d'autobús en una cruïlla de camins, un despatx, el menjador d'una classe alta, una estança d'una granja, i l'interior d'una gendarmeria.
Resum
El 1943 el compositor Philippe Batellier accepta dirigir l’Orquestra del Marne que promou el general Petain, fet que posa en contra seva el seu fill Patrick, membre actiu de la resistència. També n’havia sigut membre la seva xicota Hélène, però des de la victòria nazi es mostra molt prudent. Un dia, s’encarrega a Philippe un concert a París en el qual assistirà Goebbels. Bernard Loubet, el primer violí de l’orquestra, proposa acabar el concert amb La Marsellesa, acte que seria altament revolucionari. Tot i l’oposició de Philippe i d’André Rouaud, l’administrador de l’orquestra, Bernard decideix tirar endavant el pla amb l’ajuda de Patrick. Algú, però, els denuncia, i tots dos són detinguts abans del concert i, poc després, afusellats. Després de l’alliberament nacional, el poble linxa André perquè el creu culpable d’aquestes morts. Tres anys més tard, el 1947, Philippe, qui ara viu amb Hélène, rep la visita del fill d’André, Marcel. Ve a venjar-se, ja que sospita que va ser ell qui va denunciar Bernard i el seu propi fill. La conversa, però, portarà a descobrir que la veritable autora de la denúncia va ser Hélène: tot i que feia veure que era procliu al col·laboracionisme, formava part de la resistència, i a vegades va ser necessari sacrificar vides insignificants per salvar-ne de més importants.
Notes
L'autor esmenta la possibilitat que dos personatges masculins, un funcionari i un agent de policia, siguin interpretats per un mateix actor.
Num. homes actors: 11. Num. dones actrius: 2. Num. altres: 0.
EditorialEliseu Climent Editor / 3 i 4
LlocValència
Data de publicació2000
Pàgina/es5-167
Col·leccióTeatre 3 i 4;47
Enllaç al catàlegVeure fitxa
Informació proporcionada per l'autor2004-01-01
Darrera actualització2018-11-07

Copyright © 2018 Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques | Tots els drets reservats | Avís legal

Poseu-vos en contacte amb nosaltres | Envieu suggeriments
 

 

Amb la participació de:

Logo AELCLogo SGAE

Visualitza

TotComunitats i col·leccionsAutorsTítolsParaules clauNombre de personatgesAquesta col·leccióAutorsTítolsParaules clauNombre de personatges

Copyright © 2018 Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques | Tots els drets reservats | Avís legal

Poseu-vos en contacte amb nosaltres | Envieu suggeriments