L'última nit del món

Abstract

Tres històries que no es van arribar a rodar mai, ideades pels millors escriptors de "La dimensió desconeguda" (Twilight Zone): Charles Beaumont, Richard Matheson i Ray Bradbury.

- Cada nit somia el mateix: que la seva nòvia i el seu millor amic, que fa temps van morir en un accident, fan veure que no el coneixen i acaben matant-lo. La seva germana, preocupada pels crits que fa mentre somia, li diu que això segurament passa pel seu sentiment de culpa i que ha de canviar de somni. Són els seus amics, però, que s’acomiaden d’ell i li diuen que els fa molt de mal haver-lo de matar cada nit perquè s’oblidi d’ells. Ell, però, ha triat instal·lar-se en aquest somni per sempre més.

- El Sergi recorda constantment a l'Anna que arribarà tard a la feina. Tots dos saben que és imprescindible, que ningú més la pot fer, però ella no hi vol anar. Arriba l'Albert i li demana al Sergi que el porti amb cotxe a un càsting d'una pel·lícula sobre els atemptats de Madrid. L'Anna es revolta contra la comercialització i l'estetització del dolor aliè, i finalment marxa cap a la feina. Un cop allà, li explica a la directora com de difícil és per a ella haver de suportar les imatges diàries del dolor del món i així alleujar-lo a la humanitat, i la por de trobar bellesa en el munt d'imatges horripilants que veu. La directora la convenç perquè entri a la sala. Quan en surt, està desfeta: ha vist l'accident que han tingut el Sergi i l'Albert. Ara qui patirà el seu dolor?

- Dues parelles coincideixen temporalment sopant, malgrat que estan en espais diferents. En ambdues situacions, un demana a l'altra què faria si sabés que avui és l'ultima nit del món. I especulen, somien. Però tots quatres saben que sí, que avui l'és. Tots ho han somiat. I tots es confessen, riuen i s'alegren d'estar junts, de fer el que farien un dia de cada dia.